Aquest curs, a l’Institut Martí l’Humà, hi
ha una plaça adjudicada de Psicopedagogia. L’ocupa la Núria Lloret. Veiem a
continuació quines són les seves funcions al centre. La Núria és de La Vila
Joiosa, un poble d’Alacant.
“Hi ha que ser feliç, sobretot”
És el teu primer any a l’institut, com t’hi trobes ?
Bé, m’hi trobo molt bé. La veritat és que estic molt
contenta; de moment, no tinc cap queixa.
Què sents quant ets amb els nois i les noies ?
Jo no havia donat classe mai, aleshores, la primera
vegada que vaig donar classe, fatal. Nerviosa, histèrica i, a més, que era una
classe una mica difícil, de alumnes més majors. Et costa més? Sí, em va costar
un munt i, bé, segueix costant-me, però a poc a poc, anem a vore si la cosa
millora, que segur que sí.
Descriu-nos el teu primer dia al Martí l’Humà ?
Em van rebre el Miquel i
l’Imma, també estava la Maria
Josep. Em van donar el full (un full que et donen perquè vagis passant pels
diferents departaments o pels diferents
professors). Vaig anar omplint-lo i al mateix temps coneixent-los a tots però
clar impossible quedar-se amb tantes cares i noms nous.
Tu no ets una professora com les altres; tu ets la psicopedagoga. Quina és
la teva feina?
La meva feina com a psicopedagoga és respondre a les
necessitats educatives dels alumnes, és a dir ajudar a que la metodologia sigui
l’adequada per tal que els alumnes aprenguen tenint en compte les
característiques particulars de cadascun. També l’orientació formativa i
laboral, és a dir, informar de les diferents opcions existents als alumnes que
acaben una etapa ja siga 4t d’ESO o batxillerat o a aquells que no volen a
acabar l’ESO. Es tracta d’intentar ajudar-los en lo possible amb la presa de
decisions sobre la carrera formativa i professional, és a dir, orientar sobre
l’itinerari a seguir segons els gustos e interessos personals. Per altra banda
també participe en el projecte de convivència
i en el projecte “Aquí prou bulliyng”.
Sembla interesant…
Sí, m’agrada.
A quina edat vas decidir que volies ser psicopedagoga?
Buaa, ni me’n recorde. Vaig fer Magisteri Infantil i,
quan el vaig acabar, vaig començar Psicopedagogia. I res, de seguida vaig
tindre la meva xiqueta, o sigui que no vaig treballar, em vaig dedicar a criar
els dos xiquets que tinc. M’havia apuntat a la borsa i em van desactivar
perquè, abans si no ho renovaves, es desactivaven. Com que jo no volia
treballar, doncs jo no vaig fer cas, però l’any passat vaig dir... vaig a
activar-ho, a veure si cau, i em van cridar de seguida. al març del mateix any.
Així vaig començar.
Si no fossis psicopedagoga, què t’agradaria ser ?
Alguna cosa que tingui a veure amb el papeleo, organitzar, telèfons, saps?
Administrativa o alguna cosa d’aquestes, secretària...
De petita eres de les bones nenes o de les dolentes ?
Era súper aplicada, al cole ningú m’havia de dir de fer deures.. Mai he anat a classes de
repàs. M’organitzava súper bé. A l’institut, també bé, tot i que ja no era tan
aplicada, seguia fent deures, treballs...però a batxillerat vaig començar a
suspendre alguna matèria. I res, després, en la universitat, doncs, pitjor jo
crec. Clar, me’n vaig anar a viure a
Almeria, fora de la meva casa, i ja va ser una altra història. Però així
igualment anava aprovant i anava fent.
Alguna vegada has repetit curs ?
Sí. En primer de batxillerat, una tonteria... em van
quedar tres i aprovant una al setembre ja hagués passat, però.. no vaig
estudiar, no vaig fer res en tot l’estiu, perquè les meves amigues repetien i
jo volia anar amb elles, i ja està, vaig repetir amb elles (riu) “ la tontería
del siglo”.
Tornem
al present.. Tens algun hobby?
Sí, m’agrada molt anar a acampar, fer senderisme, la
fotografia, sobre tot viatjar, encara que no siga molt lluny.
T’agrada
la natura?
Sí, m’encanta, com es deia la muntanya en relaxa molt i
això que vaig amb els xiquets, i a l’estiu la platja és el que més m’agrada, m’hi
passaria el dia; de fet, a l’estiu dinem o sopem a la platja cada dia.
A què no renunciaries mai?
( fa cara una mica de sorpresa) A estar amb la meva
família i a ser feliç. Hi ha que ser feliç, sobretot.
Gràcies
pel teu temps, Núria. I que siguis molt feliç en aquest institut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario