La Gemma Reverté és professora d’Anglès. Li
hem d’agrair dues coses: el seu temps i el seu somriure!
“Em vaig asseure
en una taula i no em vaig aixecar fins a tenir decidir a què em volia dedicar
en la meva vida professional.”
Quina és la
assignatura que més t’agrada?
Bé, jo sóc professora d’Anglès, així que les
assignatures que més m’agraden són les llengües; en general, l’anglès més, però
també m’agraden el català, castellà i alemany, tot i que en aquest centre no en
feu.
Quants anys
portes sent professora?
Com a professora de col·legi aquest és el segon curs,
abans havia fet de professora en acadèmies, un parell o tres d’anys.
Quin dia vas
decidir ser professora? Com ho vas decidir?
Bé, aquesta anècdota és
una mica curiosa (riu). Recordo que havia de decidir a 4t d’ESO quin
batxillerat havia de fer i no ho tenia gens clar. M’anaven bé totes les
assignatures, m’anaven bé les ciències, m’anaven bé les lletres, i no sabia
gaire bé cap on tirar; així que vaig
dir: m’asseuré a la taula i no m’aixecaré fins que ho tingui decidit. I així ho
vaig fer. Estava asseguda rumiant què m’agradava i què no i vaig decidir que
volia ser profe d’anglès, i bé, sabia que necessitava el batxillerat
humanístic i d’aquí va sortir tot.
És molt difícil
ser de professora?
Quan fem una carrera ens
costa el nostre esforç, les nostres hores d’estudi…que t’agradi més o menys la
carrera dependrà del fet que t’agradi
més o menys el vols ser. Per tant, no considero que sigui un sobreesforç, ni
molt menys. Igual que a mi, una carrera de ciències, em costaria moltíssim i no
me la podria treure, segurament el mateix passaria al contrari: a algú de
ciències li costaria treure’s una carrera de lletres…
I és molt difícil
fer de professora?
Jo no diria que sigui difícil, simplement que t’ha
d’agradar una mica.
Per a tu què és
el més complicat?
Per a mi seria començar a
exercir; perquè tu ets profe, tens
els coneixements, pots explicar en una classe, però el tema seria començar a
fer classes per primera vegada, anar en un institut nou per primera vegada. Al
començament, que vas canviant sovint d’institut i comences sempre de zero, de
zero, de zero, sol costar, no? No coneixes els alumnes, ni l’institut, com fan
les coses, això és una mica el que sol costar més.
Quin seria per a
tu el concepte d’alumne/a ideal?
El meu concepte d’alumne
ideal? Callat (riu), em refereixo que no faci xivarri, no que no em contesti ni
digui res. Seria un alumne que participés, que portés la feina al dia i que més
o menys s’interessés per l’assignatura. Crec que ja no demano res més, que això
ja és prou (torna a riure).
Gràcies Gemma.
by Brandon i
Sergi
No hay comentarios:
Publicar un comentario