Entrevista Francesca Vila

La Francesca Vila és del Departament de Ciències Naturals. De temperament decidit i alegre, amb la seva maleta de pell, que està plena de ciència i d’històries.

“Per ser professor o professora has de tenir molta empatia”

Quants anys fa que et dediques  a la docència?

A la docència en un institut fa quasi tres anys, però abans havia estat en acadèmies preparant gent per a proves de graus superiors de formació professional ,  proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys i reforç en les assignatures de ciències.

T’agrada l’institut Martí l’Humà?

 Sí, m’agrada molt el lloc, l’ambient de tota la comunitat educativa, i el funcionament.

T’has adaptat bé a aquest institut?

Sí, és molt fàcil adaptar-se a les instal·lacions i al funcionament; a més, el personal t’ajuda perquè sigui fàcil treballar-hi. Davant de qualsevol problema que pugui tenir o d’alguna cosa que no sé com fer, tinc el suport de companys, equip directiu, etc.

Dona’ns la teva opinió sobre les instal·lacions del Martí l’Humà?

Disposa de les instal·lacions necessàries per desenvolupar les activitats dels continguts curriculars, aprofitant tot l’espai possible del centre i amb una bona adequació de les aules, el laboratori i aules de informàtica.

Com va ser el teu primer dia  en aquest centre?

Com sempre que vas a treballar en un centre que no coneixes, mogudet..(riu) papers, departaments, professors, instal·lacions, claus, direcció... no havia treballat en aquest institut...tot nou;  però, bé, vaig tindre una bona acollida i vaig  tenir una bona incorporació.

Què ens en dius del teus companys?

Molt bé, molt bé, com ja us he dit, tinc el suport dels meus companys davant de qualsevol  situació o quan he de preguntar alguna cosa... de moment m’han respost molt bé.

On vas fer els teus estudis?

A la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quin seria el teu alumne/ a ideal?

 El meu alumne ideal és aquell que té curiositat,  moltes ganes d’aprendre, que s’involucra en els projectes i tasques proposades i treballa dia a dia per aconseguir  una superació personal.

Hi ha un tòpic a l’ensenyament: “agafar mania”. Creus que és real?

Jo crec que no. Hi ha diferents perfils d’alumnes;  amb uns et resulta més fàcil treballar la teva matèria i n’hi ha d’altres que representen tot un repte per tal de trobar la manera que els entri l’assignatura. Però arribar al punt d’agafar mania... no .

Ser professor o professora és una feina dura comparat amb una feina més mecànica com treballar en una fàbrica?

És diferent; totes les feines tenen el seu grau d’esforç. Un va escollint el que més li agrada fer. La docència no és fàcil, t’ha d’agradar molt el tracte directe amb les persones, has de prendre decisions en molt poc temps davant de diverses situacions i has d’estar al servei de persones en tot moment, involucrar-te,  tindre una certa empatia... bé,  molta empatia.

Quin és el moment més difícil per a un professor o professora?

Haver de fer classe amb un grup que no té ni el més mínim interès per la matèria que imparteix  i, a més, haver de suportar falta de respecte per la seva feina com a professor/a.