Per què REPORTA DOFÍ? Perquè, en aquest cas, el nostre grup vol mostrar com n'es, de perspicaç. Com que els dofins són els més intel·ligents del mar i els més semblants als humans, per això hem decidit que aquest nom ens representi com a grup i com a equip blogger.

lunes, 2 de abril de 2018

Entrevista Carlota Martínez


La Carlota no és el primer any que és entre nosaltres sinó el segon. Tanmateix, hem volgut fer-li una entrevista per saber més coses d’aquesta professora de Castellà tan discreta i tan carinyosa.

“La família és el lloc on es creen els valors de cada persona.”


Quants anys fa que et dediques a la docència?
Des del 2005, 12 anys.
T’agrada l’Institut Martí l’Humà?
Sí, molt.
Com va ser el teu primer dia de classe?
Va estar molt bé perquè em vaig trobar de seguida com a casa meva; és molt agradable. Començava amb els de primer, era tutora de primer  i llavors ells també eren nous a l’institut i em sentia que començava també amb algú que se sentia igual que jo. Amb els companys, molt bé, molt agradables, molt disponibles des del principi.
En quins altres instituts has treballat?
Primer vaig estar, durant una etapa de la meva vida, a Itàlia, on treballava en instituts concertats a Roma. Hi vaig ser cinc anys. Després, quan vaig tornar,  vaig ser a Barcelona, en dos instituts diferents. Més tard, vaig ser a Torredembarra a l’Institut Ramon de la Torre. També vaig ser a Valls, a l’Institut Serra de Miramar; a Reus, al Salvador Vila-seca; una altra vegada a Torredembarra, però a l’altre institut, i crec que no me’n deixo cap... He voltat molt... (riu)
On vas fer els teus estudis?
A Tarragona.

Creus que es dura la vida d’estudiant?
Sí i no, a veure, ara que sóc adulta veig que la vida d’estudiant estava molt bé (riu) perquè no t’has d’ocupar gens de la casa, només dels teus estudis. A mi, com que m’agradava estudiar, m’agradava treure bones notes, gaudia amb allò i no se’m feia gaire feixuc anar  a l’institut, estudiar…i, a més,  cada dia podia estar amb les meves amigues, socialitzar-me...
Si no fossis professora, de què t’agradaria treballar?
M’agradaria ser pintora, m’agrada molt pintar...
Quan castigues algú, què sents?
Bé, em sento malament, perquè em sap greu. En aquell moment estic enfadada i nerviosa, però després, quan ja l’he castigat i reflexiono, després, a casa meva, és quan et sents pitjor perquè no entens el seu comportament o perquè  no saps què fer a part de castigar-lo.
Quin seria el teu alumne ideal? 
No en tinc un d’ideal... (pensa) perquè realment n’he tingut molts que me’ls estimo molt i, en general, això és el millor que pots fer,  estimar-te els alumnes. Un alumne ideal? Doncs que sigui participatiu a classe, que vingui amb ganes, que estigui de bon humor, que no es queixi gaire, que estudiï és molt important, és clar, que estudiï molt però, sobretot, que sigui feliç. M’agrada que hi hagi un bon ambient a classe.
Hi ha un tòpic en l’ensenyament que és “agafar mania”, creus que és real?
Això és un tabú, eh.. (riu) Aquesta expressió és veritat tant per part dels alumnes… (dubte) No, crec que és més per part dels alumnes que per part dels professors perquè, de vegades, se la prenen amb un profe i no paren de fer-li la punyeta. Per part del professor cap a l’alumne, hi ha més que res frustració en alguns casos i, és clar, molesta molt quan tens un element a classe que no para de distorsionar i no saps per on agafar-lo, no l’entens; el problema és aquest, no entendre’s i que no hi hagi comunicació.

Què pensaves dels teus mestres a l’època  estudiant? Tenies mania a algú?
Tenia simpatia a alguns i antipatia als altres, mania no, la mania a mi no m’agrada, no va amb mi. No vol dir que els simpàtics fossin els meus preferits, eh? Perquè  m’agradava una profe de literatura que no era gens simpàtica, però sempre l’he tingut com a referent de bona profe.
Eres de les liantes de la classe?
No, era bona xiqueta  i estudiava molt.
T’han expulsat alguna vegada de classe o del centre quan estudiaves?
No, m’han posat faltes lleus.  Una falta lleu de la qual em recordaré sempre va ser per passar un boli enlaire a un company de classe (riu). Han canviat molt els temps, oi? 
Què en dius, de l’alumnat d’aquest centre?
Jo, des del primer dia, que penso que és un alumnat molt tranquil perquè jo estava acostumada a una realitat diferent; centres més durs quant a comportament, que són els centres que hi ha més propers a la costa.  Aquest poble, diguéssim que d’interior, no sé si és per la situació,  perquè és un poble d’interior, però trobo que la gent és molt més tranquil·la i els alumnes són molt maquets, més purs, més (pensa) no dic innocents, però no hi ha el perfil de barrio bajero  que hi ha en altres instituts, i jo estava acostumada a això. M’agraden més els instituts d’interior, trobo que no m’estresso tant en aquest ambient.
Així, t’agraden més els instituts de poble que els de ciutat…
Estic més a gust als de poble, segons la meva experiència. Tampoc he estat en grans ciutats, només a Reus, i m’agrada més això.
Per què vas decidir  dedicar-te a la secundària i no ensenyar a primària?
Doncs perquè era la meva vocació, sempre havia volgut ser profe de llengua.  A primària, ensenyes una mica de tot, a no ser que t’especialitzis en alguna llengua estrangera o música, alguna cosa així. Jo volia estudiar la carrera de Filologia Hispànica i, quan vaig estudiar-la, doncs, vaig entendre que seria profe de llengua; llavors, la via era secundària.
T’agrada que et facin la pilota?
No, gens! (Riu) M’agrada que m’estimin com a tothom però fer la pilota és una altra cosa....
Quanta estona de trajecte tens per arribar fins aquí?
Uns quaranta minuts si tot va bé a la carretera perquè jo visc a Tarragona.
Quines aficions tens?
Pintar, dibuixar, m’agrada molt la zumba, m’agrada molt ballar. Amb la zumba fas esport i a la vegada balles,  t’ho passes bé... Ara no ho puc fer tant perquè  perdo massa temps entre la feina, l’estona de cotxe que tinc cada dia, i a les tardes també he de fer feina a casa... També m’agrada molta anar al cinema, llegir, sortir amb els meus amics...
Tens mascotes?
No
Què prefereixes, llegir o fer esport?
Prefereixo llegir, no sóc gaire d’esport; ara fa uns anys, em vaig aficionar a la zumba, però sempre he preferit llegir.
Contesta’ns amb una paraula, si us plau. Reciclatge...
Vida
Igualtat de gènere...
Somni
Què és per a tu la família?
Ho és tot, és d’on tu sorgeixes, on es creen els valors de cada persona i jo crec que la meva m’ha ensenyat moltes coses, i m’emociono i tot només de pensar-hi... (els seus ulls delaten aquesta emoció)
T’agraden els canvis?
Els canvis? (pensa) No, no sóc gaire de canvis, em posen nerviosa.

A quina edat et vas independitzar?
Als 25; vaig marxar a Itàlia en aquella edat.
by Carla, Maria, Gal·la

No hay comentarios:

Publicar un comentario