Entrevista Marina García

La Maria Garcia de Mateos és professora de Música. Comparteix la plaça amb la Marta Pérez. Un tret que podem destacar de la Marina és la seva joventut; un altre, l’alegria.

 

 “Quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi dediques moltes hores, la coneixes més i, per tant, la pots explicar i compartir molt millor”

Quants anys fa que et dediques a la docència?

És el primer any que treballo com a professora en un institut.

Com va ser el primer dia de classe, doncs?

El primer dia va anar bé. Suposo que també els alumnes estan més calmats perquè necessiten examinar qui tenen davant.

Quina va ser la teva primera impressió en aquell moment?

La primera impressió va ser bona i la segona, també. Tenia la sensació que em tocarien grups bons.

Què en penses, de l’alumnat  que t’ha tocat?

(S’ho pensa) Hi ha de tot, n’hi ha de molt macos i treballadors, i n’hi ha que passen de tot.

Creus que és dura la vida de l’estudiant?

En general no és dura però, quan avances de nivell i tens tots els exàmens, treballs, pràctiques… en aquell moment es complica i llavors sí que és dura.

Quan vas saber que ensenyar és el que t’agrada?

A mi sempre m’ha agradat ensenyar i, en la mesura del possible, sempre he anat fent classes, sobretot de música, i també he treballat com a monitora. I tot això que he anat fent, m’ha portat una mica per aquest camí.

Perquè vas triar ser professora de secundaria i no de primària?

Quan estudies segons quina carrera, ja tens la possibilitat de treballar com a professor a la secundària fent un màster per poder ensenyar. Si jo hagués volgut fer primària, hauria d’haver estudiat el grau en Educació Primària.

Què vas estudiar per poder ensenyar aquí a l’institut?

Vaig estudiar Música, concretament clarinet, i Filologia Catalana. A més, tinc un màster per poder exercir de professora de secundària. 

T’ho passes bé fent classe?

Si els alumnes responen bé, m’ho passo molt bé.

Què en penses, de l’actual sistema educatiu?

El sistema educatiu català crec que s’intenta adaptar al màxim a les necessitats educatives que qualsevol estudiant pugui presentar. Hi ha un problema de base, però penso que s’està treballant per poder-lo solucionar.

I de les retallades en l’ensenyament, què en penses?

Si tenim menys pressupost, es poden fer menys coses; llavors, tot el que intentes adaptar, renovar i crear fa que s’endarrereixi o no prengui la forma que hauria de prendre.

Quin seria el teu alumne/a ideal?

Un alumne/a puntual, participatiu, que sàpiga callar quan s’ha de callar, que faci bones preguntes, que porti les coses al dia, que sigui respectuós…

T’agrada que et facin la pilota?

A mi no m’ha agradat mai fer-la; és més, no la sé fer. Em fa gràcia que me la facin, però me n’adono de seguida.

Hi ha un tòpic en l’ensenyament que és “agafar mania”, creus que és real?

Quan era estudiant, creia que era real. Ara que sóc professora, no tinc mania a ningú. Potser hi ha alumnes que et mires més perquè són més participatius, bons estudiants... i n’hi ha d’altres que els hi has de cridar més l’atenció perquè són molt xerraires o dropos. Però, mania, a ningú. 

Ser professora és una feina dura comparant-la amb un treball més manual com el de treballar en una fàbrica?

En una fàbrica has de fer servir la força, a l’obra passes fred, en una perruqueria has d’estar moltes hores dret, etc. però per ser professor/a has d’aguantar molt. Has de tenir-ho tot preparat, has de saber molt bé què dius, com ho dius... tractar amb adolescents no és fàcil i se n’ha de saber.

Tens algun mètode perquè els alumnes parin atenció?

No, però espero aprendre’n algun. Veig que els alumnes paren atenció quan em fico davant de la classe, parada, amb els braços creuats i com si estigués enfadada. Ara bé, l’ideal seria no haver de dir res i que els alumnes escoltessin.

Anem al terreny personal. D’on ets?

De Reus

On vius?

A Reus

Quines aficions tens?

M’agrada ballar, m’agrada llegir (si enganxo un bon llibre)... Bé, això no ho puc fer gaire. Si tinc temps, m’encanta fer una bona migdiada al sofà. I, òbviament, m’agrada la música: escoltar-la, tocar-la i anar a concerts.

Quan de petita et preguntaven què voldries ser de gran, què deies?

No ho vaig tenir mai clar, mai. De fet, quan vaig fer batxillerat tampoc ho tenia clar... És que a mi m’anava tot bé. Tampoc era impressionant, però tot m’anava bé.

Sembla que un/a professor/a ha d’haver estat un bon estudiant. Creus que és així?

No. De fet crec que és al revés. En el terreny de la música i quan assistia a classes amb diferents professors de clarinet, els que més els hi havia costat i més hores i esforç hi havien dedicat per arribar a ser on són ara (concertistes reconeguts, professors en centres de prestigi, clarinetistes en orquestres importants...), eren els que més t’ajudaven i millor s’explicaven. Suposo que quan t’hi esforces molt per aconseguir una cosa i hi dediques moltes hores, la coneixes més i, per tant, la pots explicar i compartir molt millor. I també m’he trobat casos contraris, “genis” en la seva matèria que eren molt mals professors perquè no sabien transmetre els conceptes i no comprenien perquè no entenies una cosa tan “fàcil” i que no havia suposat cap esforç per a ells.

Quina matèria t’anava pitjor, de petita? Saps per què?

No m’agradava gens, gens, gens pintar. Dibuixar, encara, però pintar, no. I és estrany perquè m’agraden molt les arts: música, filologia... I tampoc m’agradava educació física. Suposo que la genètica tampoc hi ajuda i també per les poques ganes que hi posava.

Què en pensaves dels teus mestres a l’època d’estudiant? Tenies mania a algun?

Evidentment tenia professors que em queien malament i que creia que em tenien mania, però n’hi havia d’altres que em queien molt bé. Ara, tots ells mereixien el meu respecte.

Quin tipus de música t’agrada?

M’agraden tots els estils musicals. Vaig a concerts de música “clàssica” i de música “actual”. Escolto molt la ràdio i em fico música moderna. Hi ha estils que m’agraden més i d’altres que m’agraden menys, però, com dic sempre a les meves classes, s’han de respectar tots els gustos i estils.

by Caylà

Entrevista Mireia Romeu

La Mireia Romeu és de la Conca, concretament de Vimbodí i Poblet. És professora de Matemàtiques i comparteix Departament amb un professor que treballava a l’escola on ella estudiava la primària.

 “Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.”

Comencem amb una pregunta ben directa que hem anat fent a tots els profes entrevistats, quan anaves l’institut o a l’EGB, com abans, et consideraves de les liantes de la classe?

Jo estudiava però xarrava molt

O sigui que eres llesta però la liaves a classe?

Sí, bé no la liava, xerrava, i em feien fora de classe per parlar.

Diga’ns algun record que tinguis d’alguna anècdota de classe, ja sigui bona o no tan bona… 

Un dia vaig trencar un vidre amb una pilota, però, com que treia bones notes, no em van dir res.

Que eres de les mimades de la classe?

Com que treia bones notes, mantenia sempre el profe mimat, només em va dir que vigilés…

Els profes de abans pegaven als alumnes, ara ja no; recordes algun moment d’aquests?

A mi no em van fer mai res, però a amigues meves sí; a una li van estirar els cabells. Però sí que pegaven sí, sopapos n’hi deien. “Te voy a dar un sopapo”, deien .

Sabem que el Sr. Tarragó, professor de Matemàtiques del centre, impartia classes al col·legi de primària de Vimbodí. El vas tenir?

A mi mai no em va fer classe, però a la meva germana s .

I tens algun record d’algun profe?

Sí, de la Rosaura, una que era molt bona.

Encara conserves amics de la teva infància?

Tots, érem a Vimbodí; per tant, érem pocs.

Alguna vegada vas fet o has patit assetjament escolar?

No, però a vegades penso que he dit coses a companys  i, és clar, a mesura que m’he fet gran, penso que ho devien passar malament. La típica brometa. A mi em feien la brometa de dir-me Ferreira, perquè portava ferros i el meu avi era ferrer. Però mai no en vaig fer cas; suposo que deu ser depèn del moment en què t’enganxen, depèn de com tens l’autoestima.

Què opines del típic “és que em tenen mania”?

Reconec que, quan era alumna també tenia la sensació que els profes em tenien mania. Suposo que no és mania, però que si la lies cada dia, al final, els profes ja et miren diferent. No comences de zero… si un cada dia no et deixa fer la classe… no és mania, però sí que és veritat que si és un que treu un 4… el suspens.

O sigui, mania no, però una mica de ràbia?

És tenir en compte el comportament. Si després li has de fer un favor, no l’aproves.

Ara ja estem parlant de tu com a professora. Creus que tens algú mimat?

És el mateix d’abans. Si algú es porta bé, si ajuda, doncs bé, a l’hora de posar la nota, l’aprovaria.  El que no m’agrada és que etiquetin els alumnes. Per això, sempre intento començar de zero.

Què opines sobre les típiques vacilades als profes? Tu et calmes o contestes?

A mi no m’agraden gens les faltes de respecte cap al profe o entre companys, el que passa és que riure’s d’algú s’ha tornat una cosa molt habitual.

Sabem que has treballat en més centres a part d’aquest. Hi trobes diferències?

Aquí els alumnes més conflictius és perquè són vagos.

Creus en l’ESO obligatòria fins al 16 anys?

Jo crec que hauria d’haver-hi una altra opció per a la gent a qui no li agrada tant estudiar, per a gent que no és d’estar 6 hores asseguda.

Tu vas estudiar per ser professora?

Vaig fer una enginyeria primer.  Quan la vaig acabar, no volien dones a la petroquímica; per tant, vaig canviar d’orientació. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i per això ara puc fer Matemàtiques i Tecnologia.

Ufff… Quant de temps vas estar estudiant tot això?

Vaig estudiar tres anys; però després estudiava i treballava.

Has marxat mai lluny de casa?

Vaig ser mig any a Londres cuidant nens.

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat, Mireia.

Entrevista Edith Santó

L’Edith Santó és psicòloga i és professora de cicles formatius.  Ha resultat ser una persona molt amable a l’hora de fer aquesta entrevista.

“La vida d’un estudiant ha de ser agradable, és una etapa molt positiva i molt maca.”

En quins altres instituts has treballat?

L’any passat vaig treballar a l’Institut Mediterrània del Vendrell.

T’agrada el Institut Martí l’Humà?

Sí, bé, hi estic a gust.

Quina va ser la teva impressió al entrar a la teva classe?

Que hi havia molts alumnes. I que tindria molta feina.

Com va ser el teu primer dia a classe?

El primer dia a classe va ser una mica dur; els alumnes em van donar una mica de guerra.

Ara que han passat més dies, què en dius, de l’alumnat d’aquest centre?

L’alumnat que tinc a classe? Bé, són bons xiquets.

I en general?

Fa poquet que soc aquí. Però, pel que sé, crec que és un bon alumnat, tot i que  sempre hi ha excepcions.

Quina matèria imparteixes?

Faig classes de Formació i orientació laboral i  Empresa i iniciativa emprenedora, bàsicament, als cicles formatius.

Què vas estudiar per impartir aquesta matèria?   

Una llicenciatura en Psicologia.

En quina universitat vas fer els teus estudis?

A la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

I els de secundària?

A l’Institut Jaume Huguet de Valls.

Creus que és dura la vida d’un estudiant?

La vida d’un estudiant ha de ser agradable, és una etapa molt positiva i molt maca.

Quan vas saber que ensenyar és el que t’agrada?

De fet, no sé si és el que m’agrada, (riu), bé, ma mare és mestra i sempre  he viscut en l’entorn de l’ensenyança. Ha sigut una professió que sempre m’ha cridat molt l’atenció, tot i que el que més m’agrada és fer de psicòloga.

I la psicologia, com et va cridar l’atenció?

Perquè m’agrada ajudar els altres i és interessant conèixer el funcionament de l’ésser humà.

Què sents quan castigues a algú?

Mai no he castigat a ningú!

De veritat?

No, no crec en el càstig.

Hi ha un tòpic que és agafar mania a algun alumne, és veritat?

Penso que sí que pot ser real; és possible que, en alguns casos, hagi passat.

Doncs t’hem de preguntar si has agafat mai mania a algú?

Intento no fer-ho.

Quin és el moment més difícil per a un professor?

No ho sé, tot té la seva part complicada…potser quan comences nou a un centre.

És difícil ensenyar a adolescents?

És una edat complicada per a la vida d’una persona; no ho considero difícil, però és tot un repte!.

Gràcies per atendre’ns en aquesta entrevista.

by Brandon i Imrane

Entrevista Carles Junivart

El Carles Junivart és el nou profe d’anglès. Té un tarannà alegre i descomplicat que s’encomana quan parles amb ell.

“Jo era dels que estudiava, passava desapercebut.”

Quants anys fa que et dediques a la docència?

Doncs, fa exactament deu anys.

T’has adaptat bé a aquest institut?

Sí

Amb el temps que hi has estat, t’hi has sentit a gust?

Doncs sí, des del primer dia.

Parlant del primer dia, com va ser el teu primer dia de classe?

Home, va ser una mica caòtic perquè recordar el nom de la gent, començar a conèixer tots els alumnes, la norma del centre, clar, tot era nou.

Quanta estona de trajecte tens per arribar fins aquí?

Uns  quaranta minuts

Quines aficions tens?

Escoltar qualsevol tipus de música, veure alguna peli de ciència-ficció o de terror i, després, doncs, viatjar i procurar aprofitar qualsevol estona.

Quan, de petit, et preguntaven què voldries ser de gran, què deies?

Volia ser o bé professor o fer una feina amb la qual pogués disposar de temps lliure i poder també anar a l’estranger, per viatjar; bàsicament això.

Si no fossis professor, de què t’agradaria treballar?

M’agradaria potser fer alguna cosa sobre traducció.

Sembla que un profe ha d’haver estat un bon estudiant. Tu eres dels liantes de la classe?

 No, jo era dels que estudiava, passava desapercebut.

Per tant, no cal que et preguntem si has repetit curs alguna vegada…

No, no he repetit mai curs.

Quina matèria t’anava pitjor?

Matemàtiques.

Saps per què?

Perquè els números no m’han agradat mai, diríem.

De petit, t’agradava l’assignatura que ara imparteixes?

Em costava

Creus que és dura la vida de l’estudiant?

Sí perquè hi ha molta feina, molta responsabilitat i, després de la feina, la pressió.

Tornem a l’Institut Martí l’Humà, què ens en dius, dels teus companys i companyes?

Són molt agradables, sempre t’estan ajudat i, si necessiten alguna cosa, doncs, ells em pregunten. Jo, si puc, també els ajudo.

Què en penses, dels alumnes que t’han tocat?

Bé. En general, força bé.

Quan castigues a algú, què sents?

És aquell moment que la persona es mereix perquè, si ha fet una cosa, hi ha d’haver una conseqüència, i depèn de l’alumne.

Quin seria per a tu l’alumne/a ideal?  

La persona que pregunta, que sempre esta disposada a demanar-te ajuda, que treballi i que faci dins les seves possibilitats tot el possible per esforçar-se i tirar endavant l’assignatura.

Com motives el teu alumnat perquè estimi l’assignatura que ensenyes?

Fomentant diferents activitats, des de les que són una mica més lúdiques, passant per a més estrictes i, aleshores, entremig les més normals.

T’agraden els canvis?

Depèn

Què pensaves dels teus mestres a l’època d’estudiant?  Havies agafat mania a algun?

No tenia mania a cap, però sí que sempre n’hi havia algun que el tenies més travesser i aleshores potser sí que et feia la vida una mica impossible. 

Creus que és real aquest tòpic de tenir-se mania entre alumnes i professors?

És normal que surti el sentiment de tenir mania a algú.

T’agrada que et facin la pilota?

No necessàriament.

Respon amb una paraula. T’agrada més l’estiu o l’hivern?

L’estiu.

T’agrada més anar amb bus o amb cotxe?

Cotxe.

Quin color t’agrada més el blau o el blanc?

 El blau

Quin tipus de música escoltes?

Variada

Ens has dit que t’agrada viatjar, a quin país aniries?

Austràlia

by Carla, Maria, Gal·la

Entrevista Roser Fabregat

La Roser Fabregat és de Barberà de la Conca ; és professora de català i és bonic sentir-la parlar perquè manté un parlar molt propi d’aquesta comarca : lu xipella.

“Vaig fer la carrera de Filologia Clàssica i després em vaig presentar a les oposicions de Català.”

Quants anys fa que et dediques a la docència?

Em dedico a la docència des de fa uns 25 anys.

En quins altres instituts has treballat?

He treballat als instituts de Tortosa, Amposta i Vila-Seca.

Com va ser el teu primer dia de classe?

Era un col·legi privat, era molt jove i estava molt nerviosa. El dia anterior al primer dia de classe em vaig posar davant de l’aula encara buida d’alumnes i em vaig imaginar tota la classe plena. El cor em bategava molt de pressa! Je, je, je! L’endemà, amb els alumnes ja a l’aula, el cor també em bategava molt de pressa!

Què ens en dius, dels teus companys a l’Institut Martí l’Humà?

M’hi he trobat molt bé. He tingut una bona acollida. Són companys molt agradables.

Que en penses dels alumnes que t’han tocat?

Són alumnes molt bons i simpàtics, però les classes són molt nombroses i això permet que alguns grups s’acostumin a parlar massa a classe. I, a vegades, sembla que m’enfado amb ells, però d’enfadar-me res de res. Ja, ja, ja! Tot i que sí, insisteixo, que són xerraires!

De petita t’ agradava l’ assignatura que fas?

Sí.

Quan vas saber que ensenyar  és el que t’ agrada?

No ho sé; però quan estic bé en algun lloc és perquè em deu agradar, no? I amb els alumnes hi estic bé.

Què vas estudiar per impartir aquesta matèria?

Vaig fer la carrera de Filologia Clàssica i després em vaig presentar a les oposicions de Català.

Creus que la vida d’estudiant és dura?

Sí, perquè han de treballar i estudiar sense horari. Sempre hi ha coses a fer si les vols fer.

Si no fossis professora, què t’agradaria fer?

M’ agradaria treballar al camp, treballar la terra. Perquè des de petita he viscut el món de la terra i suposo que això et deixa alguna petjada que altra.

Que en penses, de l’actual sistema educatiu?

Hauríem de mirar més les necessitats de cada alumne, de treballar amb franges horàries més flexibles i amb menys alumnes a l’aula per poder prestar-los més dedicació.

Hi ha un tòpic a l’ ensenyament que és agafar mania, què en penses?

Es clar que no s’ha de fer. Es millor parlar, dialogar si hi ha algun conflicte. I això en tots els àmbits. No és millor parlar i escoltar?

Quina va ser la teva primera impressió a l’entrar a la primera classe en aquest institut?

Estava una mica nerviosa perquè no coneixia els alumnes, però el fet de tenir uns quants anys d’experiència em va fer sentir més segura.

Tens algun mètode perquè els alumnes posin atenció a la classe?

Em preparo classes amb power points; interactuo a l’aula amb els alumnes perquè no sigui tan monòtona la classe; faig cursets per millorar la didàctica, i intento que el que explico s’entengui.

Quin creus que ha de ser el punt fort d’ un professor/a?

L’empatia.

Creus que els alumnes es deixen influir per la societat? Tenen sentit crític?

Sí que es deixen influir per la societat, com tothom; però també penso que tenen sentit crític i que hem d’escoltar i respectar les seves opinions i tenir-les presents.

Passem a un terreny més personal.

Les teves aficions…

Llegir, ballar i passejar.

De petita…

M’ ho vaig passar molt bé al poble.

De l’ESO, en penso que…

Hauríem de prestar més atenció a cadascun dels alumnes, fer una educació més individualitzada.

La teva matèria preferida…

Literatura

La més odiada…

Història

Has repetit mai curs?

No

T’han expulsat mai?

No

Instituts de ciutat o poble?

De poble

Eres dels liantes de la classe?

No, no! Je, je, je!

Què en pensaves, dels teus professors i professores?

Que em van ajudar a formar-me quant a coneixements i quant a persona. I que els estic agraïda per tot això.

Què és per a tu la família?

El més important. La família és la base per sentir-me segura i poder-me desenvolupar a altres nivells, és el lloc on acudeixo quan tinc problemes o quan m’he enfadat per alguna cosa.

by David Pardell

Entrevista Anel Salvador

L’Anel Salvadó és de la Colla de Diables d’Alforja. És simpàtic i bona persona. I no li agrada que el confonguis amb el seu germà bessó.

“Els punts forts d’un professor o professora  han de ser la paciència i l’empatia.”

Com et sents a l’Institut Martí l’Humà ? Què en penses dels teus companys?

Bé, estic bé. Els companys i companyes t’ajuden amb el que poden.

Quin ha de ser el punt fort d’un professor o professora ?

La paciència i l’empatia

D’on ets?

D’Alforja 

Eres dels liantes de la classe?

No em portava gaire bé; feia algunes brometes.

Tant com per arribar-te a expulsar?

No, mai m’han expulsat

Has repetit curs algun cop?

Segon de BUP.

Consideres que has sigut sempre bon estudiant?

No, jo no em considero bon estudiant.

I, com a professor, algun alumne t’ha amenaçat alguna vegada?

Sí, algun alumne m’ha amenaçat i assetjat.

Ets sents malament si els alumnes no et fan cas ?

És clar; normalment és així, quan pots fer classe bé ets sents millor.

T’has trobat amb algun cas de bullying en la teva carrera de professor?

Sí

Què passa quan et toca anar a un institut lluny de casa?

Sempre hi he anat.

Passem al terreny més personal. Tens mascotes?

No

Tu formes part d’una colla de diables. Què és el que t’agrada més d’aquesta colla?

La colla en sí; l’ambient.

I toques el tambor.

Sí

Què fas en el teu temps lliure?

Normalment, llegir o dibuixar.

by Joels

Entrevista Albert Pérez

L’Albert Pérez és professor de tecnologia a l’Institut Martí l’Humà. Enguany, té un nou càrrec: el de coordinador de qualitat. Amb aquesta entrevista, ens explicarà en què consisteix aquesta nova responsabilitat.

“Fins fa poc, era entrenador de futbol”

 

 Quin és aquest càrrec i en què consisteix?

El càrrec de coordinador de qualitat consisteix en avaluar els diferents aspectes de l’institut d’una manera objectiva obtenint unes dades. L’institut, amb aquestes dades que obté, el que fa és aplicar una sèrie de millores per al curs següent allí on ha detectat que alguna cosa del centre no està funcionant tan bé. Es proposen  accions de millora per canviar el que no va bé i es potencien les que sí que han anat bé. Les dades s’obtenen a través d’enquestes i resultats acadèmics.

Quan eres petit,  tenies plantejat ser coordinador de qualitat?

No, perquè no sabia que existia això de la qualitat.

Què creus que pots aportar a l’institut com a responsable de qualitat?

Doncs... Bé, ara actualment estem fent el canvi de normativa, hem canviat la normativa a la “ISO 2015” i projectivament estem ocupats amb això, en el canvi de la nova norma.

T’agrada aquesta feina o prefereixes fer classes amb els alumnes?

M’agrada  fer classes amb alumnes, però també m’agraden coses diferents i això de qualitat m’ha donat l’oportunitat de fer una cosa diferent.

Parla’ns del nou sistema de guàrdies de l’institut

Val. Eh, el nou sistema de guàrdies s’ha canviat perquè el que es fa ara és eliminar la sala física de guàrdies.  Ara no hi ha sala on s’expulsen els alumnes. Es gestiona d’una altra manera. Hi ha uns professors i professores amb unes taules als dos passadissos per controlar-los i guanyar tranquil·litat en aquest sentit.  Ara el tema d’expulsions, doncs... només es pot treure un alumne de classe quan ha passat alguna cosa molt greu, quan hi ha hagut algun insult o alguna agressió o un desperfecte físic. També es poden utilitzar les incidències per regular la classe.

I s’ha notat alguna millora?

Doncs... Mira, ara, actualment, s’ha acabat de passar una enquesta al professorat respecte a això i, bé,  es considera que s’ha millorat a nivell de passadissos quan es fan les classes en tranquil·litat. Un percentatge molt elevat de professorat, al voltant de el 85%, està content amb el nou sistema i es considera que sí, que s’ha guanyat alguna cosa.

Sobre la vida personal... Quins “hobbies” tens fora l’institut?

Fora l’institut jugo a futbol; m’agrada molt l’esport. Faig diferents activitats esportives i, fins fa poc, era entrenador de futbol, també.

I l’última pregunta... Quan eres petit, eres dels liantes de la classe?

Quan era petit no era dels liantes de la classe, però sí que m’agradava passar-m’ho el millor possible a la classe.

Moltes gràcies pel teu temps.

A vosaltres.

by Brandon Vargas i Sergi López